Professió de Fe 2009

Professió de Fe en la Vetlla Pasqual

M’han dit: “Jesús és llum”.
Jesús m’ha omplert, i per això tinc ulls.

M’han dit: “Crist és camí”.
En Crist camino: que lluny sóc de mi!

M’han dit: “Jesús és pa”.
L’he pres i en Ell sóc vida que mai no acabarà.

(Carles Riba)

Hem fet la Professió de Fe en la Vetlla Pasqual (11 d’abril de 2009): Júlia Boix i Gonzalez, Carla Sala i Ruhi, Albert Gomez i Reverter, Laura Montoro i Rollán, Eduard Parada i Lázaro, Laura Morell i Parcet, Maria Serra i Juli, Mª Teresa Sierra i Gibert, Daniel Muñoz i Pedemonte

El nostre grup de joves

Meri, Ariadna, Roser, Jordi, Oriol, Santa Selene, Xavier, Cristian
Pau, Sergi, Carlos

Acaba el curs

Avui acaba el curs del nostre grup de joves, en el qual l’octubre passat jo no sabia que participaria. Vaig passar els meus nervis els primers dies, però l’acollida que m’hau donat m’ha tranquilitzat.

Me costa pensar, i trob que no ho he de fer, que som jo qui us ve a mostrar/ensenyar coses sobre què diu l’evangeli, sobre com poder viure cristianament, sinó que trob que he de fer de la Paraula de Déu més vida i aprendre del que voltros sou capaços d’ensenyar-me.

I què he après de voltros?

• Que he d’”escoltar” més i percebre com es manifesta Déu a través de vosaltres, de les persones.
• Que si sou voltros qui m’explicau l’evangeli me’n vaig com en un núvol a ca meva, perquè llavors me feis replantejar el meu actuar durant la setmana següent.
• Que no sempre estau per escoltar grans discursos.
• Que quan veniu a missa i us veig ajudant a dalt l’altar puc percebre el vostre bon fer com una expressió de Déu.
• Que costa arribar a conèixer les persones i saber què pensau.

Setmana rere setmana he agafat el tren des de Barcelona per venir a Pineda (també he de dir que he faltat alguna vegada) i pens que si era capaç d’agafar el tren cada setmana a la mateixa hora era perquè m’he sentit bé i el compromís amb voltros molt més agradable.

Déu dirà sobre el nostre camí el curs que ve.

Fins prest, una forta abraçada,

Carlos Pons
Pineda de Mar, 07/06/2008

Viure la llibertat

Diumenge X de durant l’any

Reflexió

• En què em sento lliure? Per què?
• En què no em sento lliure? Per què?
• En què consisteix la llibertat?
• “Estic lliure” o “em sento lliure”?
• Es pot aconseguir la llibertat plenament? Ens hi podem apropar?

“La llibertat suposa responsabilitat, per açò la major part d’homes tenen tanta por a la llibertat” George Bernard Shaw

“Les cadenes de l’esclavitud solament lliguen les mans, és la ment el que fa l’home lliure o esclau” (Franc Grill?)

De què ens hem d’alliberar? Què ens té subjugats?

• Estats d’alienació mental, emocional i/o espiritual.
• Ferides del passat.
• El que es considera políticament correcte. Les convencions.
• La servitud.
• Les pors.
• Els lligams socials.
• El nostre ego.
• El destí.
• La salut.
• Els diners.
• Esperem que al final de la vida ho tindrem tot, però al final final resulta que tenim una vida sense allò que volíem ni sense gaire sentit.
• Els sentiments.

En la família ens podem sentir: incompresos, massa responsables.
En la societat ens podem sentir: arrossegats pel consum amb ànsies de tenir més, d’aconseguir més, d’ostentar més.
En l’àmbit personal: pensem que som lliures, però no ho som si culpem els altres o a la vida, de l’estrès, de les pors o dels sentiments d’angoixa.

Què és la llibertat?

Hi ha dues maneres de veure la llibertat, segons David Jou:

1. Fer el que volem en cada moment.
2. Fixar-nos uns objectius, i a cada moment, no fer el que vols, sinó voler realitzar aquells objectius que a la llarga la teva activitat sigui més fructífera i més satisfactòria (manera més profunda de llibertat).

segons Francesc Torralba:

1. Llibertat efímera: escollir entre dues opcions.
2. Llibertat que allibera sense fi: treure’ns/alliberar-nos de capes que ens pesen: pressions, les altres persones, els desitjos.

Què necessitem per sentir-nos lliures?

• Poder agafar les regnes de la nostra vida.
• Respectar-nos i fer-nos respectar per l’entorn.
• No vivim aïllats, hem de tenir l’habilitat de l’empatia, l’escolta i el diàleg.
• Tenir les idees clares i molt sentit comú.
• Quan diem allò que pensem ens sentim alliberats.
• Les pors, a vegades, són innexistents, ens les creem nosaltres mateixos.
• Desferrar-nos de les coses.
• Tenir un esperit crític.
• Ser lleial amb un mateix.
• Tenir fe en la nostra consciència.
• Ningú no pot robar o anular allò que pensem o sentim perquè és immaterial.
• No adquirim compromisos econòmics, no gastem tant.
• Si ens preocupa el futur hem de tenir clar que tot canvia sempre i res empitjora realment, només és diferent.
• Ningú no pot entrar dins nostre i dir-nos què hem de pensar.

Viure lliurement no vol dir viure deslligat dels altres. Estar al costat dels altres no vol dir dependre d’ells. Es pot ser autònom convivint amb 50 persones al costat. Ens podem sentir sols vivint amb 50 persones al costat. Viure amb els altres també et desenvolupa el propi ego. Controlar el jo és ser lliure, trobar la pròpia identitat. L’ego és la principal font d’esclavitud. La societat entén que ser lliure és donar satisfacció al seu ego, però això és erroni, és el contrari: cal alliberar-se dels desitjos de l’ego, nosaltres mateixos som el principal obstacle de la llibertat.

La llibertat és basa en la capacitat d’elecció. El materialisme ens porta a la superficialitat, a la manca de comprensió de la pròpia identitat, ens porta a l’aferrament cap als altres o a les coses, i quan no ho tenim esdevenim en l’ansietat, perdem el sentit de la vida, per tant, la llibertat. Cal viure el sentit més profund de la nostra vida, viure el nostre propòsit de vida, el nostre somni, no viure a mercè dels altres.

Els entreteniments no ens permeten conèixer a nosaltres mateixos. No ens proporcionen una satisfacció interna.

Una acció lliure és una acció gratuïta. Quan no es busca cap interès personal, cap contraprestació és quan és més difícil angoixar-nos. Si dóna fruit, bé, i si no el dóna, no ens hem de sentir malament.

Comentaris de Míriam Subirana, Carles Claramunt, Francesc Torralba i Gaspar Hernández
“Viure la llibertat”. L’ofici de viure / Gaspar Hernández. Catalunya Ràdio, 05/06/2008
http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=254480

Comentari de l’evangeli Mt 9, 9-13

Déu m’estima amb la llibertat que “decideixo” tenir. Com no he d’acceptar els altres si Ell m’accepta sense cap condició? Deixar-nos estimar per Ell per aprendre a estimar com Ell.

Què incloem/excloem en la nostra llibertat? És un dels nostres objectius ser exemple de l’Amor? És un dels nostres objectius integrar en les nostres amistats algú a qui ens costa acceptar?

• Mirant com tu actues, Jesús, aprendrem d’una vegada a estimar?
• Arribarem a saber en què consisteix l’Amor de Déu (als altres)?
• Té sentit la nostra llibertat tal i com pensem que la vivim ara?
• Ens sentim purs en la llibertat? Ens tenim per observants/guardes de la llibertat adequada quan ni ens hem plantejat en què consisteix realment?

Propòsit

• Plantegem-nos un objectiu per aquest estiu. Basem la nostra llibertat en aconseguir-lo.
• El curs vinent, plantegem-nos un objectiu a curt termini: carrera, família, estudis, amistat, feina.
• Quan creiem que ha arribat el moment plantegem-nos un objectiu/sentit per a la nostra vida.

El meu memorial

Solemnitat del cos i la sang del Senyor

Dinàmica per al comentari de l’evangeli Jn 6, 51-58

Escrivim en lletres grans i a cada tros de paper una paraula de la frase següent:

Quan es va despertar, el dinosaure encara era allà.
(Augusto Monterroso)

Desordenem les paraules. Les donem als nois perquè les ordenin i la formin de nou.

Reflexió

1. Quina explicació pot tenir aquest conte? Què et suggereix?
2. En quina ocasió t’has “despertat” i algú estava al teu costat? Qui i en què és un bon exemple?
3. Quins tipus de “despertars” pots identificar?

Llegim l’evangeli Jn 6, 51-58

Propòsit

Agraïm els moments en què rebem l’ajuda de les persones que estan al nostre costat. Agafem els models que creiem bons per al nostre viure; “mengem i bevem” el “pa” i la “sang” (l’essencial per viure) de la manera que Jesús ens mostra.

Aire per Pentecosta

Diumenge de Pentecosta

Dinàmica per al comentari de l’evangeli Jn 20, 19-23

Cadascú agafa un globus, l’infla i sense fer-li cap nus es deixa anar: que es desinfli i s’escapi. Es poden fer carreres a veure quin va més lluny o fins on s’arriba, es pot jugar una mica amb els globos.

Reflexió

Cadascú s’apunta aquestes preguntes en un paper i les respon/escriu individualment:

1. Després d’inflar el globus unes quantes vegades tenia les mateixes característiques? Quines?
2. On ha anat a parar el globus? Quins jocs he fet amb el globus?
3. On ha anat a parar l’aire que hi havia dintre del globus? Pots descriure d’alguna manera què se n’ha fet?

Llegim l’evangeli Jn 20, 19-23.

Hem fet durar la festa de Pasqua durant cinquanta dies perquè és la festa més important per als cristians. L’evangeli, que ja vam llegir el 2n diumenge de Pasqua, ens situa en el primer diumenge de la Resurrecció.

Anem responent a les preguntes donant el torn de paraula a tots els membres del grup i anem reflexionant:

1. Lo important dels globus no ha estat el color, la forma/deformació. Segurament després d’inflar-los unes quantes vegades s’han tornat més tous, per algun cantó s’han abonyagat, en alguna part el plàstic s’ha tornat més clar, una vegada l’he pogut inflar més i una altra no tant. No us han dit mai que el es veu no és el més important? Us ho heu cregut alguna vegada, realment? Doncs, perquè us hi fixeu encara? Sobretot en l’adolescència és molt fàcil comparar-nos amb els altres, amb els que surten a la televisió, el voler ser com, voler ser com, voler ser com… Tant ens costa creure que lo important no està a l’exterior? Són els adults els qui ens ho diuen això darrer? Creieu que les persones grans no tenen raó quan ens ho diuen? Alguna raó han de tenir! Avui encara, no ens cansem de repetir les paraules del Petit Príncep: allò que és important és invisible als ulls. Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge (quina coincidència! Hi veiem una intencionalitat en l’evangelista quan ho escriu?), els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Tan obtusos som que anem pel món tenint tancades les portes d’allò que és el més important? El nostre interior, el qual ens permet trobar a Déu.
2. Actuem vegades de la mateixa manera que el globus? Quan es desinflava ha començat a moure’s irregularment sense saber on aniria a parar. Ens passa a nosaltres això? Aquestes situacions/llocs nous són bones o dolentes? Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Li podíem dir al globus que anés a parar on volíem? Jesús concedeix la pau als deixebles, els encoratja a la pau. De quin tipus de pau creieu que parla? Féu suggerències. És la pau en el sentit de la no-violència? Sí, segurament, però també pot ser la pau del nostre interior, és la pau-amor que s’esdevé en l’amistat, és la pau de la relació en donar-nos als altres.
3. L’aire del globus és la part central de la festivitat d’avui: l’Esperit Sant. La primera lectura dels Fets dels Apòstols 2, 1-11 ho descriu molt gràficament (gran intencionalitat de l’evangelista Lluc): Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Som capaços de veure on ha anat a parar l’aire del globus? Difícil. Podem veure en quines persones es diposita l’Esperit? Ho podem percebre, però pot costar veure-ho/percebre-ho. El sabem trobar en nosaltres mateixos? Té forma l’aire? És més bé una cosa que es dispersa com més espai té: aire comprimit, vent, cap de fibló, aire fresc, aire càlid. L’aire adopta la forma que vol; Déu dóna l’Esperit a qui vol i com vol, i ens fa fer coses extraordinàries. També va a aquells qui ho demanen o estan a tir perque l’aire l’agafi. Llavors va alenar damunt d’ells i les digué: Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdonareu, li quedaran sense perdó. Quin és l’aire/l’Esperit que tu portes a dintre? Sabem actuar amb la pau que hem descrit abans? Aquesta pau també és el perdó que podem donar i podem rebre.

Propòsit

Segurament l’aire/l’Esperit ja ens ha entrat a dintre, però cal que el sapiguem percebre i modular a l’estil de Jesús, a l’estil cristià. Demanem al mateix Esperit que ens il·lumini.

Entrevista als adolescents

1. T’has trobat mai que et molestés el soroll que feien altres persones?
2. Quins beneficis ens transmet el silenci?
3. Creus que tot val per aconseguir el que es vol?
4. Penses que els animals tenen dret a viure bé?
5. Quines persones juguen net quan practiquen un esport?
6. T’han dit sovint que perds el temps? Per què creus que t’ho han dit? Era cert?
7. Com aprofites tu el temps?
8. Pensa en coses que passen al món i que siguin injustes i cerca’n possibles solucions.
9. Una besada, una abraçada… són maneres d’expressar amor. De quines altres maneres podem expressar que estimem algú?
10. Pensa una frase que animi la gent a demostrar que l’amor és capaç de canviar el món.
11. Com et sentiries si te n’haguessis d’anar a viure lluny de la teva família i dels teus amics?
12. Com creus que es pot construir la pau?
13. Quan ha estat la darrera vegada que t’has sentit molt i molt feliç a casa? Què va passar?
14. Digues algunes coses que podries fer per ajudar un company de classe que acaba d’arribar d’un altre país .
15. Aquesta dita és molt coneguda: “Voler és poder”. Però n’hi ha prou de voler i esperar que les coses es facin realitat?
16. Què és el que et costa més de fer a casa?
17. Digues què sols comentar quan acabes de veure una pel·lícula?
18. Quines són les necessitats bàsiques que les persones han de tenir satisfetes?
19. Què fas quan les idees dels altres no coincideixen amb la teva?
20. Quan jugues, t’agrada imaginar que ets una altra persona o que vius en un lloc diferent?
21. Creus que els somnis es poden fer realitat?
22. En quina activitat familiar creus que podries ajudar i no ho fas?Com saps que una persona està alegre?
23. Què fas tu quan et sents molt alegre?
24. Si poguessis viatjar a qualsevol lloc del món, on aniries?
25. Últimament es parla molt de la necessitat de conciliar la vida familiar amb la vida laboral. Saps què vol dir això?
26. T’agrada explicar als teus amics i amigues les coses que has fet?
27. Et sembla que pot ser interessant parlar amb qualsevol persona?
28. Hi ha alguna cosa que et molesti o que t’empipi molt?
29. T’agrada algun esport?

Preguntes obtingudes del Diari Menorca, 23 de gener de 2008.

La promesa de l’Esperit

Diumenge VI de Pasqua

Dinàmica per al comentari de l’evangeli Jn 14, 15-21

Farem el joc d’Es cuc. És un joc que se juga a Menorca es dissabte de Nadal, és a dir, dia 24 de desembre a vespre després de sopar amb la família i abans o després d’haver anat a la missa del gall.

D’una baralla de cartes espanyoles s’agafa tantes cartes com jugadors hi ha, però només un 10 i un 12.

S’escartetja i es reparteix una carta per hom.

• Qui té el Rei (12) gira la carta i diu: “El Rei mana que la Cuca canti”.
• Qui té la Cuca gira la carta i diu: “La Cuca cantarà i el nombre x ho pagarà”.
• Aquell a que li han dit el nombre avança la seva moneda una circumferència en direcció al pou i se li fa una de les preguntes.
• Es recolleixen les cartes, s’escartetgen i se’n torna repartir una per hom.
• Aquelles persones que ja han caigut al pou, quan diuen el seu nombre han de dir: “El x no té per pagar i ho pagarà el x”. I així fins que només hi queda una persona que no ha entrat en el pou.

Llegim l’evangeli Jn 14, 15-21

Reflexió. Preguntes

Mentre anem contestant les preguntes entre tots mentre anem comentant les preguntes i les respostes.

1. Quin “manament” del Pare t’agrada més guardar?
2. Quin “manament” creus que t’ha encarregat guardar el Pare?
3. Trobes algun indici de l’altre “Defensor” (Esperit Sant) que s’ha quedat amb tu?
4. Tens forces per acollir l’Esperit de la veritat?
5. Al teu voltant creus que hi ha l’Esperit de la veritat?
6. Qui t’ensenya, et mostra, l’Esperit de la veritat?
7. Per què creus que hi ha persones que són capaços de conèixer l’Esperit?
8. On creus que busca la gent a casa de qui no habita l’Esperit?
9. Com creus que viu el queda orfe de l’Esperit?
10. De tant en tant / sempre / mai ens desapareix l’Esperit? Què suposa això?
11. Prefereixes alguna de les tres figures de la Trinitat? Per què?
12. Descartes (trobes innecessària) alguna de les tres figures de la Trinitat? Per què?
13. Com interpretes la frase: “coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres”?
14. El món ha deixat de veure (amb els ulls) a Jesús? Els deixebles com el van veure, sempre amb els ulls? El veiem d’una altra manera ara?
15. Quin dia creus que és/serà el de conèixer que Jesús està en el Pare, i nosaltres en ell, i ell en nosaltres? Ens queda lluny?
16. Estimes a Jesús abans / igual / després que els pares / amics / família / parella / altres?
17. Què et suposa / què implica / quines conseqüències té en tu estimar a Jesús (accions)?
18. Qui coneixes que guarda els manaments de Jesús? Creus que és perfecte guardant-los? Per què?
19. Tenim problemes per saber si Jesús es manifesta en nosaltres? Quins?
20. T’has trobat mai que et molestés el soroll que feien altres persones?
21. Quins beneficis ens transmet el silenci?
22. Creus que tot val per aconseguir el que es vol?
23. Quines persones juguen net quan practiquen un esport?
24. T’han dit sovint que perds el temps? Per què creus que t’ho han dit? Era cert?
25. Com aprofites tu el temps?
26. Pensa en coses que passen al món i que siguin injustes i cerca’n possibles solucions.
27. Una besada, una abraçada… són maneres d’expressar amor. De quines altres maneres podem expressar que estimem algú?
28. Pensa una frase que animi la gent a demostrar que l’amor és capaç de canviar el món.
29. Com et sentiries si te n’haguessis d’anar a viure lluny de la teva família i dels teus amics?
30. Com creus que es pot construir la pau?
31. Quan ha estat la darrera vegada que t’has sentit molt i molt feliç a casa? Què va passar?
32. Digues algunes coses que podries fer per ajudar un company de classe que acaba d’arribar d’un altre país .
33. Aquesta dita és molt coneguda: “Voler és poder”. Però n’hi ha prou de voler i esperar que les coses es facin realitat?
34. Què és el que et costa més de fer a casa?
35. Digues què sols comentar quan acabes de veure una pel·lícula?
36. Quines són les necessitats bàsiques que les persones han de tenir satisfetes?
37. Què fas quan les idees dels altres no coincideixen amb la teva?
38. Quan jugues, t’agrada imaginar que ets una altra persona o que vius en un lloc diferent?
39. Creus que els somnis es poden fer realitat?
40. En quina activitat familiar creus que podries ajudar i no ho fas?Com saps que una persona està alegre?
41. Què fas tu quan et sents molt alegre?
42. Últimament es parla molt de la necessitat de conciliar la vida familiar amb la vida laboral. Saps què vol dir això?
43. T’agrada explicar als teus amics i amigues les coses que has fet?
44. Et sembla que pot ser interessant parlar amb qualsevol persona?
45. Hi ha alguna cosa que et molesti o que t’empipi molt?
46. T’agrada algun esport?
47. Penses que els animals tenen dret a viure bé?
48. Si poguessis viatjar a qualsevol lloc del món, on aniries?

Propòsit

En quines accions puc sentir la presència de l’Esperit? Me’n recordaré de tenir-lo present?

Jo sóc el camí, la veritat i la vida

Diumenge V de Pasqua

Dinàmica per al comentari de l’evangeli Jn 14, 1-12

• El monitor omple una cafetera una mica gran (depèn del tamany del grup) amb ous de xocolata petits (o bombons), almenys un per a cada membre del grup. Cap dels altres membres no ha de saber què és el que porta el monitor ni quin és el contingut realment.
• El grup se situa en algun punt d’un espai una mica extens.
• Sense que ningú sàpiga el què porta el monitor, aquest avança fins a col·locar la cafetera a una distància a la qual la resta de nois/es els costi distingir què és allò, i a més a més, la tapa amb un drap perquè els costi més endevinar què és.

Reflexió

El monitor torna amb el grup deixant la cafetera lluny i ens posem a parlar sobre què és allò:

1a situació. Què veieu? Ho veieu clar?

Si encerten quin és l’objecte podem no donar-los la raó, encara, o dir-los que l’objecte en si no és allò important; esperem una mica més. Reflexionem sobre el tema. Sempre veiem clares les coses? “Senyor, si ni tan sols sabem on aneu, com podem saber quin camí hi porta?”. Quan tenim problemes ens enfrontem a ells? Esperem que se solucionin sols? Que ho solucionin els altres? Ens ho mirem des de lluny? Potser és veritat que no som capaços de veure què hi podem fer. Aquesta és la nostra humanitat, però ha de ser aquesta la nostra actitud?

Després de reflexionar tots junts, quedant-nos una mica incerts de com afrontem les situacions, cal que caminem cap a la llum. El monitor va a recollir l’objecte sense que ningú pugui veure què és, encara.

Ens asseiem en algun lloc on puguem estar una mica més recollits per seguir reflexionant. Entorn de la taula el monitor descobreix què és l’objecte i el posa enmig de la taula, però no ensenya el contingut que té realment.

Llegim l’evangeli de Jn 14, 1-12

2a situació. Ho veieu més clar ara?

Qui (de casa nostra, amics) ens ajuda a veure les coses més clares? “Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa el meu Pare hi ha ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? Què ha passat? Per què ho veiem més clar ara? Com se’ns clarifiquen les idees a nosaltres? Creieu que la nostra predisposició té alguna cosa a veure amb aquesta manera de veure les coses positivament o negativament? Implica tota la nostra persona?

3a situació. Per què estem aquí reunits com a grup?

Què sabem de Jesús? El coneixem? És una figura històrica? Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres i encara no em coneixes? Qui em veu a mi veu el Pare. En la vida hi ha hagut moltes figures i persones estimades i històriques. Per què no les recordem totes sempre? Tenen totes la mateix importància/sentit/significat? Per què tinc interès en fer jo (com a monitor) aquesta reflexió amb vosaltres? Vull compartir una cafetera amb vosaltres? Us sembla que vull compartir quelcom essencial amb vosaltres?

El monitor descobreix el contingut real de la cafetera: els ous de xocolata. No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Talvegada no som capaços de creure-ho. Qui creu en mi també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans. Compartim els ous de xocolata. En totes les situacions hi ha quelcom més essencial, quelcom que ens endolceix/consola. Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Si no sabem trobar-lo, conèixer-lo, reconèixer a Jesús, la figura autèntica/significativa, no trobarem el consol.

Propòsit

En quina acció/detall de les nostres actituds/situacions ens comprometem a fer-lo present? Quan la situació ens sigui adversa siguem capaços d’enfadar-nos amb Ell i pregar-li:

Camí d’anar i tornar

El camí de l’ocell és el cel.
El camí de la barca és el mar.
El camí de l’home és la terra.
El camí del cristià és Jesús.
El camí de Jesús és el Pare.

“Felip: qui em veu a mi veu el Pare.
Jo estic en el Pare i el Pare està en mi”.

Sí, Senyor, el Camí ets tu,
i tu mateix ets el terme: Déu,
Vida que prové del Pare,
Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat,
Llum veritable que il·lumina tots els homes;
Veritat de Déu, Paraula que ets Déu.

(La missa de cada dia, 20/04/2008. Editorial Claret)

La porta per entrar les ovelles

Diumenge IV de Pasqua

Dinàmica per al comentari de l’evangeli Jn 10, 1-10

• Es reparteixen tres Quelitas (galletes salades) per a cadascú.
• Es reparteixen tres trossos de paper per a cadascú.

Farem una repartició de les Quelitas amb els companys del grup. Ningú no se les menja fins que no acabem la dinàmica. Ho farem en tres vegades:

1. Cadascú escriu en un dels papers el nom del company al qui pensa donar una Quelita. Una vegada escrit, cadascú, per torn, diu el nom de la persona i li dóna una Quelita. El monitor recull els papers escrits.
2. Cadascú escriu en un dels papers el nom del company al qui pensa donar una Quelita. Una vegada escrit, cadascú, per torn, diu el nom de la persona i li dóna una Quelita. El monitor recull els papers escrits.
3. Cadascú escriu en un dels papers el nom del company al qui pensa donar una Quelita. Una vegada escrit cadascú, per torn, diu el nom de la persona i li dóna una Quelita. El monitor recull els papers escrits.

A les 16h fa poc que hem acabat de dinar, però ara ve el moment en què ens mengem les Quelitas. Que cadascú intenti menjar-se les que té. Hi haurà qui podrà menjar-se-les totes perquè en té poques i d’altres com que en tenen moltes els costarà. Aquí finalitza la dinàmica.

Reflexió

Que cadascú escrigui abreujadament en el seu paper aquestes preguntes i les reflexioni/escrigui en silenci:

1. A l’hora de menjar he tingut més o menys Quelitas (que al principi)? Com m’he sentit?
2. Algú ha quedat sense Quelitas? Com m’he sentit?
3. Què hagués fet Jesús a l’hora de repartir-les?

Abans de compartir i comentar les respostes llegim l’evangeli del IV diumenge de Pasqua i aprofundim en les respostes que hem donat: Jn 10, 1-10.

Reconec que costa relacionar l’evangeli amb la dinàmica, però aquí vénen les pistes per fer-ho. És molt fàcil que els comentaris de la dinàmica es desviïn cap al tema de compartir. Intenteu-ho evitar.

1. Deixem que cadascú respongui en veu alta a la primera pregunta i, després d’una resposta o de totes, anem reflexionant: tot sol he decidit a qui donar les meves Quelitas; he escollit un bon criteri per fer-ho? les he donades al qui em cau millor o al qui em cau pitjor? Amb quin criteri hem de decidir els cristians? La mateixa paraula ho diu: Crist ià, d’acord amb la vida de Crist. El qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indre, és un lladre i un bandoler.
2. Deixem que cadascú respongui en veu alta a la segona pregunta i, després d’una resposta o de totes, anem reflexionant: a la segona vegada que he donat una Quelita he pensat en donar-la a algú que n’hi faltaven? Estem cridats a donar la vida pels altres, si no la donem en petits detalls com aquests, quan la donarem? El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell, el guarda li obre la porta, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. Som persones, tenim nom. És important pensar que som persones (tenim sentiments) i ens hem de tractar humanament. Què vol dir tractar humanament? Digueu: amb igualtat, amb amistat,… amb amor. Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys. Hem de tenir cura els uns dels altres perquè ens podem sentir menyspreats, com estranys a casa nostra, i la nostra casa no és així. Com volem que sigui la nostra casa? Digueu: acollidora,… hem de cuidar-nos mútuament, sempre que puguem.
3. Deixem que cadascú respongui en veu alta a la tercera pregunta i, després d’una resposta o de totes, anem reflexionant: què hagués fet Jesús? què ens hagués dit sobre com hem repartit les Quelitas? Ens fotria un bon rapapolvo. L’evangeli ho diu clarament: Us ho dic amb tota veritat: Jo sóc la porta de les ovelles. Hem de seguir el criteri de Jesús. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Fa referència a l’Antic Testament, al que han dit molts altres, anteriorment a Jesús, exceptuant els profetes. 2.000 anys després Jesús és el nostre camí, 2.000 anys després! Tenim gent encara que trobaria a Jesús com el bandoler, l’estrany? En quines situacions? L’evangelista ho diu exagerant-ho: Els lladres només vénen per robar, matar i fer destrossa. I el més important: Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir. A quina vida aspirem? Tenim un criteri propi, ferm, autèntic? Autèntic vol dir que ens el creiem i a la primera de canvi no podem fer veure que no som creients i ens passem pel forro el que acabem de reflexionar.

Propòsit

Pensem seguir reflexionant això aquesta setmana? Com puc tenir vida cristiana a desdir contínuament?

Pasqua Jove 2008

a Pineda de Mar x 22/03/2008

giroves.org