Aire per Pentecosta

Diumenge de Pentecosta

Dinàmica per al comentari de l’evangeli Jn 20, 19-23

Cadascú agafa un globus, l’infla i sense fer-li cap nus es deixa anar: que es desinfli i s’escapi. Es poden fer carreres a veure quin va més lluny o fins on s’arriba, es pot jugar una mica amb els globos.

Reflexió

Cadascú s’apunta aquestes preguntes en un paper i les respon/escriu individualment:

1. Després d’inflar el globus unes quantes vegades tenia les mateixes característiques? Quines?
2. On ha anat a parar el globus? Quins jocs he fet amb el globus?
3. On ha anat a parar l’aire que hi havia dintre del globus? Pots descriure d’alguna manera què se n’ha fet?

Llegim l’evangeli Jn 20, 19-23.

Hem fet durar la festa de Pasqua durant cinquanta dies perquè és la festa més important per als cristians. L’evangeli, que ja vam llegir el 2n diumenge de Pasqua, ens situa en el primer diumenge de la Resurrecció.

Anem responent a les preguntes donant el torn de paraula a tots els membres del grup i anem reflexionant:

1. Lo important dels globus no ha estat el color, la forma/deformació. Segurament després d’inflar-los unes quantes vegades s’han tornat més tous, per algun cantó s’han abonyagat, en alguna part el plàstic s’ha tornat més clar, una vegada l’he pogut inflar més i una altra no tant. No us han dit mai que el es veu no és el més important? Us ho heu cregut alguna vegada, realment? Doncs, perquè us hi fixeu encara? Sobretot en l’adolescència és molt fàcil comparar-nos amb els altres, amb els que surten a la televisió, el voler ser com, voler ser com, voler ser com… Tant ens costa creure que lo important no està a l’exterior? Són els adults els qui ens ho diuen això darrer? Creieu que les persones grans no tenen raó quan ens ho diuen? Alguna raó han de tenir! Avui encara, no ens cansem de repetir les paraules del Petit Príncep: allò que és important és invisible als ulls. Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge (quina coincidència! Hi veiem una intencionalitat en l’evangelista quan ho escriu?), els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Tan obtusos som que anem pel món tenint tancades les portes d’allò que és el més important? El nostre interior, el qual ens permet trobar a Déu.
2. Actuem vegades de la mateixa manera que el globus? Quan es desinflava ha començat a moure’s irregularment sense saber on aniria a parar. Ens passa a nosaltres això? Aquestes situacions/llocs nous són bones o dolentes? Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Li podíem dir al globus que anés a parar on volíem? Jesús concedeix la pau als deixebles, els encoratja a la pau. De quin tipus de pau creieu que parla? Féu suggerències. És la pau en el sentit de la no-violència? Sí, segurament, però també pot ser la pau del nostre interior, és la pau-amor que s’esdevé en l’amistat, és la pau de la relació en donar-nos als altres.
3. L’aire del globus és la part central de la festivitat d’avui: l’Esperit Sant. La primera lectura dels Fets dels Apòstols 2, 1-11 ho descriu molt gràficament (gran intencionalitat de l’evangelista Lluc): Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Som capaços de veure on ha anat a parar l’aire del globus? Difícil. Podem veure en quines persones es diposita l’Esperit? Ho podem percebre, però pot costar veure-ho/percebre-ho. El sabem trobar en nosaltres mateixos? Té forma l’aire? És més bé una cosa que es dispersa com més espai té: aire comprimit, vent, cap de fibló, aire fresc, aire càlid. L’aire adopta la forma que vol; Déu dóna l’Esperit a qui vol i com vol, i ens fa fer coses extraordinàries. També va a aquells qui ho demanen o estan a tir perque l’aire l’agafi. Llavors va alenar damunt d’ells i les digué: Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdonareu, li quedaran sense perdó. Quin és l’aire/l’Esperit que tu portes a dintre? Sabem actuar amb la pau que hem descrit abans? Aquesta pau també és el perdó que podem donar i podem rebre.

Propòsit

Segurament l’aire/l’Esperit ja ens ha entrat a dintre, però cal que el sapiguem percebre i modular a l’estil de Jesús, a l’estil cristià. Demanem al mateix Esperit que ens il·lumini.