La porta per entrar les ovelles

Diumenge IV de Pasqua

Dinàmica per al comentari de l’evangeli Jn 10, 1-10

• Es reparteixen tres Quelitas (galletes salades) per a cadascú.
• Es reparteixen tres trossos de paper per a cadascú.

Farem una repartició de les Quelitas amb els companys del grup. Ningú no se les menja fins que no acabem la dinàmica. Ho farem en tres vegades:

1. Cadascú escriu en un dels papers el nom del company al qui pensa donar una Quelita. Una vegada escrit, cadascú, per torn, diu el nom de la persona i li dóna una Quelita. El monitor recull els papers escrits.
2. Cadascú escriu en un dels papers el nom del company al qui pensa donar una Quelita. Una vegada escrit, cadascú, per torn, diu el nom de la persona i li dóna una Quelita. El monitor recull els papers escrits.
3. Cadascú escriu en un dels papers el nom del company al qui pensa donar una Quelita. Una vegada escrit cadascú, per torn, diu el nom de la persona i li dóna una Quelita. El monitor recull els papers escrits.

A les 16h fa poc que hem acabat de dinar, però ara ve el moment en què ens mengem les Quelitas. Que cadascú intenti menjar-se les que té. Hi haurà qui podrà menjar-se-les totes perquè en té poques i d’altres com que en tenen moltes els costarà. Aquí finalitza la dinàmica.

Reflexió

Que cadascú escrigui abreujadament en el seu paper aquestes preguntes i les reflexioni/escrigui en silenci:

1. A l’hora de menjar he tingut més o menys Quelitas (que al principi)? Com m’he sentit?
2. Algú ha quedat sense Quelitas? Com m’he sentit?
3. Què hagués fet Jesús a l’hora de repartir-les?

Abans de compartir i comentar les respostes llegim l’evangeli del IV diumenge de Pasqua i aprofundim en les respostes que hem donat: Jn 10, 1-10.

Reconec que costa relacionar l’evangeli amb la dinàmica, però aquí vénen les pistes per fer-ho. És molt fàcil que els comentaris de la dinàmica es desviïn cap al tema de compartir. Intenteu-ho evitar.

1. Deixem que cadascú respongui en veu alta a la primera pregunta i, després d’una resposta o de totes, anem reflexionant: tot sol he decidit a qui donar les meves Quelitas; he escollit un bon criteri per fer-ho? les he donades al qui em cau millor o al qui em cau pitjor? Amb quin criteri hem de decidir els cristians? La mateixa paraula ho diu: Crist ià, d’acord amb la vida de Crist. El qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indre, és un lladre i un bandoler.
2. Deixem que cadascú respongui en veu alta a la segona pregunta i, després d’una resposta o de totes, anem reflexionant: a la segona vegada que he donat una Quelita he pensat en donar-la a algú que n’hi faltaven? Estem cridats a donar la vida pels altres, si no la donem en petits detalls com aquests, quan la donarem? El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell, el guarda li obre la porta, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. Som persones, tenim nom. És important pensar que som persones (tenim sentiments) i ens hem de tractar humanament. Què vol dir tractar humanament? Digueu: amb igualtat, amb amistat,… amb amor. Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys. Hem de tenir cura els uns dels altres perquè ens podem sentir menyspreats, com estranys a casa nostra, i la nostra casa no és així. Com volem que sigui la nostra casa? Digueu: acollidora,… hem de cuidar-nos mútuament, sempre que puguem.
3. Deixem que cadascú respongui en veu alta a la tercera pregunta i, després d’una resposta o de totes, anem reflexionant: què hagués fet Jesús? què ens hagués dit sobre com hem repartit les Quelitas? Ens fotria un bon rapapolvo. L’evangeli ho diu clarament: Us ho dic amb tota veritat: Jo sóc la porta de les ovelles. Hem de seguir el criteri de Jesús. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Fa referència a l’Antic Testament, al que han dit molts altres, anteriorment a Jesús, exceptuant els profetes. 2.000 anys després Jesús és el nostre camí, 2.000 anys després! Tenim gent encara que trobaria a Jesús com el bandoler, l’estrany? En quines situacions? L’evangelista ho diu exagerant-ho: Els lladres només vénen per robar, matar i fer destrossa. I el més important: Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir. A quina vida aspirem? Tenim un criteri propi, ferm, autèntic? Autèntic vol dir que ens el creiem i a la primera de canvi no podem fer veure que no som creients i ens passem pel forro el que acabem de reflexionar.

Propòsit

Pensem seguir reflexionant això aquesta setmana? Com puc tenir vida cristiana a desdir contínuament?